Des que va ser inventada, la tecnologia en la televisió ha recorregut un llarg camí. El que una vegada era vist com una caixa en blanc i negre ara s'ha convertit en una experiència de continguts sota demanda en una prima i fina peça de pantalla. Ha passat a ser part de la generació multiplataforma on els continguts salten entre dispositius en un obrir i tancar d'ulls.
La omnipresència i adaptabilitat de continguts no només ha canviat la manera en què veiem la televisió, sinó que també ha canviat la naturalesa tecnològica de l'aparell. Ja no n'hi ha prou amb tenir grans resolucions i bones prestacions a nivell d'energia i arquitectura electrònica. Estem parlant de televisors que ara fan ús de recursos de processament propis d'un ordinador o smartphone.
En aquest ordre d'idees, la generació moderna de televisors ja compta amb sensors de ràdio (wifi, Bluetooth, etc.), sensors per a captura de moviment, processadors i targetes de vídeo que fan transcendir l'experiència televisiva de la rigidesa de programacions clàssiques dels operadors de cable.
És aquí on el programari cobra una rellevància important perquè l'usuari senti que pot confiar en el seu televisor i no hagi de recórrer a un ordinador que li permeti utilitzar perifèrics d'entrada com teclat i ratolí. La usabilitat del programari al televisor permetrà que l'experiència sigui més intuïtiva i el menys tediosa possible.
