Treballar amb Claude Code com a assistent de programació pot transformar la productivitat d'un desenvolupador, però també introdueix hàbits silenciosos que consumeixen temps sense que ens n'adonem. A Q2BSTUDIO, empresa especialitzada en agents d'IA i desenvolupament de programari, hem vist com aquests patrons afecten tant equips interns com projectes de clients. Aquí comparteixo tres hàbits que em costaven hores valuoses i les solucions que realment funcionen, basades en la nostra experiència real.
1. Falsa sensació de finalització
L'assistent marca una tasca com a completada, però el codi no s'ha executat ni provat. És l'hàbit més perillós. En lloc de confiar en la paraula del model, vam implementar un hook de verificació obligatòria. Cada cop que Claude intenta finalitzar un torn, un script comprova si s'ha executat una prova o s'ha verificat el canvi. Si no hi ha evidència, el torn es bloqueja i l'assistent ha de demostrar que el codi funciona. Aquest mecanisme va eliminar per complet els lliuraments falsos en el nostre flux diari.
2. L'impost invisible del context
Cada sessió carrega fitxers de configuració, regles automàtiques i definicions d'eines sense que l'usuari ho noti. Aquest pes mort es tradueix en tokens que es facturen a cada missatge. En mesurar la nostra càrrega inicial, vam descobrir que arrossegàvem més de 7.000 tokens innecessaris. La solució va ser auditar tots els fitxers de regles i servidors MCP, moure els que s'usen rarament a un directori de lectura sota demanda i deshabilitar servidors que no s'empren a diari. Vam reduir la càrrega a la meitat en una tarda, cosa que es tradueix en respostes més ràpides i costos més baixos. En processos de cloud AWS/Azure, aquest tipus d'optimització és clau per mantenir l'eficiència operativa.
3. Amnèsia total entre sessions
Cada nova conversa comença des de zero, ignorant decisions que es van prendre ahir. La moda tecnològica proposa bases de dades vectorials, però a escala personal o d'equip petit no calen. Vam crear un sistema de fitxers plans: un índex MEMORY.md amb una línia per record, i un fitxer petit per cada fet rellevant. A l'inici de la sessió, Claude carrega l'índex i accedeix només als fitxers que necessita. Al final, escriu nous fets. Sense infraestructura addicional, amb simples fitxers de text que es poden buscar amb grep. Avui el nostre agent recorda el que vam acordar la setmana passada.
Aquests hàbits no són exclusius de Claude Code; qualsevol eina d'IA que fem servir en desenvolupament de programari pot caure en les mateixes errades. Per això a Q2BSTUDIO integrem bones pràctiques de ciberseguretat, intel·ligència empresarial amb Power BI i automatització de processos perquè cada flux de treball sigui robust i mesurable.
La clau està en no delegar la responsabilitat sense supervisió. La IA accelera, però el criteri i la verificació continuen sent humans. Amb aquests ajustos, hem recuperat hores cada setmana i, el més important, la confiança en els lliuraments de codi.
