Aquest article analitza per què la intervenció humana continua sent essencial en les proves de programari malgrat els avenços en intel·ligència artificial. Tot i que la IA i els Models de Llenguatge Gran (LLMs) s'utilitzen cada cop més en la codificació a través del 'vibe coding', encara calen éssers humans per supervisar, especialment en les proves d'usabilitat i accessibilitat. Els LLMs estan entrenats per entendre entrades imperfectes i omplir buits, cosa que els converteix en mals provadors d'usabilitat, ja que no poden identificar allò que és poc intuïtiu per als usuaris humans. En les proves d'accessibilitat, els LLMs no tenen la capacitat de reconèixer problemes com el mal contrast de colors o els problemes de navegació per teclat. A més, els humans han de gestionar l'avaluació del risc de les proves i la responsabilitat, ja que la IA no pot prendre decisions justificables. L'article conclou que tot i que la IA pot ajudar amb la preparació de dades de prova, la documentació i l'anàlisi, l'experiència humana continua sent crucial perquè el programari de qualitat ha de servir en última instància als usuaris humans.



