10 errors de FACEBOOK

on més de 1.230 milions d'usuaris, la xarxa social que va inventar Mark Zuckerberg fa 10 anys té molts motius per celebrar. Però el ràpid èxit que ha assolit també ha estat acompanyat d'escàndols, polèmiques i qüestionaments a les seves polítiques. La periodista Rosa Jiménez Cano, del diari espanyol El País, es va prendre la feina d'enumerar els 10 errors que, en la seva opinió, ha comès i segueix cometent Facebook. Aquests són: El mòbil: La gent es connecta des del telèfon i encara no ha aconseguit una experiència satisfactòria. La versió web triga a carregar i no sempre s'adapta al terminal amb encert. L'aplicació oficial té limitacions. Les aplicacions: en plural, perquè són multitud. Des de Poke, a la oficial, una altra per gestionar pàgines i ara se suma Paper, una gran promesa, però segueixen sense tenir una unitat clara. Crear una aplicació per limitar-la no té gaire sentit, tanmateix, una vegada que es posa una etiqueta en una foto, no es pot eliminar des del mòbil, sinó que cal anar a l'escriptori. El mateix succeeix amb les notificacions. La més criticada, sens dubte, és Messenger. Missatgeria: No van aconseguir comprar Snapchat. L'ascens de WhatsApp i Line els ha agafat amb el peu canviat en el món de la missatgeria instantània. El seu Messenger, ple d'adhesius de tot tipus, intenta guanyar adeptes en un camp en què ja s'han repartit les cartes. Resulta molt estrany rebre una notificació al mòbil, a l'aplicació principal, obrir el missatge i haver de saltar a l'aplicació Messenger per contestar. Per no parlar del banner a la part superior incitant a convidar amics a instal·lar-lo. Potser massa insistent i agressiu. La privacitat: Es pot acotar l'abast d'una publicació, decidir qui la veu o no, però resulta una mica farragós canviar-ho amb cada publicació. A més, segueix tenint un gran forat, a la columna lateral esquerra, des de l'ordinador, la pestanya d'activitat convida a veure les últimes accions d'algú. No tindrien més importància, si no hi posessin dades com les últimes cançons escoltades a Spotify, el nivell de Candy Crush que s'acaba de superar o el mur en què s'ha posat el comentari. És part de la xarxa social, però es passa de indiscret. Canvis sorpresa: Quan sembla que està sota control, arriba un nou canvi. Va succeir amb les publicacions patrocinades per part de particulars, que aviat desapareixeran, amb la nova portada que incloïa un fris amb fotografia apaisada i va crear gran aldarull quan es va introduir el Timeline. Facebook no acaba de saber comunicar els canvis. El gran incendi va ser, precisament, quan al poder tornar al passat amb facilitat van quedar al descobert converses que, tot i que eren públiques, havien caigut en l'oblit. Al setembre de 2013 el malestar va ser majúscul. Els que se'n van: Facebook no ho posa fàcil per marxar i desaparèixer del tot. El procés és farragós, ple de preguntes. El perfil es desactiva, però no s'elimina. Si decideix tornar, es pot tornar a reactivar tot el que es va fer. L'argument que fan servir és que cada vegada més usuaris es prenen un descans temporal, però després agraeixen seguir on eren. Els que se'n van per sempre: Quan algú mor el perfil sol quedar inactiu. Si es notifica es pot reconvertir en un 'memorial', o lloc per retre homenatge i recordar l'amic difunt. Es coneix poc i és necessari mostrar un alt grau de proximitat per activar-lo. La conseqüència és que ens reapareixen els amics morts en aniversaris propers. Sensació estranya... Difícil neteja: És molt senzill fer clic i dir que ens agrada la sabateria del barri, la botiga de queviures del poble o el grup musical que va estar de moda fa massa temps com per recordar les seves melodies. El difícil és, temps després, fer recapitulació i netejar el perfil. Això també succeeix amb les etiquetes d'amics, invitacions a esdeveniments o participació en grups. Comprar i tancar: Quan ha fet falta, Zuckerberg ha tirat de talonari per fer-se amb tecnologia i serveis. Així va succeir amb Push Pop Press, l'empresa de Mike Matas, i el mateix amb Friend Feed, Friendster o Snaptu. És una bona forma de fer-se amb treballadors creatius i patents, però també d'aniquilar la competència o tancar serveis que podrien fer-li ombra. Registre universal poc clar: La idea d'usar Facebook com a registre per a aplicacions i serveis sona bé, és còmode i estalvia temps. No ho és tant quan ningú té molt clar quanta i quina informació es pren del perfil i els contactes, ni què fa l'aplicació relacionada amb això.